2023 / 24 / 25 / 2026

L'Inevitable és un festival d'arts comunitàri que opera des de la convicció que la cultura no és un servei, ni un sector, ni un conjunt d'activitats destinades a ocupar el temps lliure. La cultura és una forma de produir realitat col·lectiva i, per tant, una manera d'intervenir sobre les condicions materials i simbòliques de la vida quotidiana.

Desenvolupat a Salt, el projecte entén que els anomenats drets culturals només tenen sentit si són inseparables d'altres drets igualment fonamentals. Resulta difícil parlar de participació cultural quan l'accés a l'habitatge, al temps, a la mobilitat o a unes condicions de vida dignes es troba permanentment amenaçat. Produir cultura, compartir-la o transformar-la requereix espai, estabilitat i possibilitats reals de trobar-se amb els altres. Sense aquestes condicions, els drets culturals corren el risc de convertir-se en una fórmula buida capaç de descriure qualsevol cosa i, al mateix temps, de no transformar-ne cap.

Tanmateix, l'absència d'aquestes condicions no implica la renúncia a la pràctica cultural. Precisament perquè molts d'aquests drets continuen sent incomplets o insuficients, generem cultura des d'on podem, amb els recursos disponibles i amb totes aquelles persones que decideixen formar-ne part. No esperem que existeixin les condicions ideals ni que ens siguin concedits els espais necessaris. Els ocupem, els construïm o els inventem. Entenem la cultura no com una recompensa que arriba després de la justícia social, sinó com una de les eines amb què aquesta es disputa i es construeix col·lectivament.

Des d'aquesta perspectiva, L'Inevitable entén la ciutat com un camp de negociació permanent. L'espai públic no és una infraestructura neutral destinada a garantir la convivència, sinó un territori travessat per conflictes, interessos i formes desiguals d'accés. Gran part de les regulacions urbanes contemporànies tendeixen a ordenar, simplificar i controlar els usos de la ciutat fins al punt de reduir-ne la capacitat d'acollir formes de vida imprevistes. Davant d'això, el festival explora estratègies per ampliar els marges d'ús de l'espai compartit: ocupacions temporals, dispositius mòbils, arquitectures mínimes, mobiliari informal o accions capaces d'obrir esquerdes dins d'un urbanisme cada vegada més orientat a la circulació, la vigilància i el consum.

Aquesta voluntat no respon a una lògica de l'esdeveniment, sinó a una pregunta més profunda: com generar les condicions perquè la ciutat pugui ser utilitzada d'altres maneres? Com crear espais on sigui possible descansar, jugar, reunir-se, celebrar, discutir o simplement estar sense que aquestes accions hagin estat prèviament programades? Com recuperar la capacitat col·lectiva d'inventar usos allà on només semblen existir normes?

Més que treballar sobre la inclusió o la diversitat com a categories abstractes, L'Inevitable parteix del reconeixement que tota ciutat és ja una realitat heterogènia, conflictiva i múltiple. El repte no és representar aquesta complexitat, tampoc volem pacificar-la, sinó construir les infraestructures materials i culturals que permetin habitar-la. En aquest sentit, el festival funciona com un laboratori temporal des d'on assajar altres formes de relació entre cultura, espai públic i vida quotidiana, assumint que tota transformació urbana significativa comença quan una comunitat descobreix que pot utilitzar la ciutat d'una manera diferent de la que havia estat prevista.

Aquesta es la meva visió de l’Inevitable. Altres persones en tindran una altra ALEIX FONT